Per Jaume Llanes i Montserrat Timoneda

P

odria ser que, en poc temps i per a sorpresa d’alguns, a la Val d’Aran es produeixi un fenomen veritablement insòlit: que la zona que fins ara ha estat més oblidada  de totes (el terçó dels Quate Lòcs) es converteixi en la punta de llança esportiva i turística del petit país pirinenc. Hi ha arguments de pes que fan pensar en la materialització d’aquesta possibilitat.

Per començar, la naturalesa a penes alterada que gaudeixen les muntanyes de Bossòst, Les, Bausen i Canejan, sobretot si es compara amb la d’altres zones araneses que han estat “explotades” en uns temps on la sostenibilitat ambiental i estètica al no eren pas els valors imperants. La diversitat natural també és un argument contundent, atès que en la part més baixa i situada al nord de l’Aran no només s’hi troben bonics entorns pastorals i muntanyes arrodonides, sinó també molts altres tresors paisatgístics poc coneguts: les més importants boscúries araneses, estanys recòndits i misteriosos, una flora i una fauna riquíssimes, relleus abruptes i imponents, cims que són talaies privilegiades del Pirineu central i de les grans planes occitanes.

En un entorn com aquest, les activitats esportives que s’hi poden practicar de manera respectuosa amb el medi ambient són enormes.  Però, tant si s’opta per fer-hi una caminada tranquil·la, com un exigent circuït de trail runnig o una compromesa escalada hivernal, el que és segur és que el visitant que s’endinsa en la regió queda impregnat de la seva bellesa i salvatgia.

Per començar, la naturalesa a penes alterada que gaudeixen les muntanyes de Bossòst, Les, Bausen i Canejan, sobretot si es compara amb la d’altres zones araneses que han estat “explotades” en uns temps on la sostenibilitat ambiental i estètica al no eren pas els valors imperants. La diversitat natural també és un argument contundent, atès que en la part més baixa i situada al nord de l’Aran no només s’hi troben bonics entorns pastorals i muntanyes arrodonides, sinó també molts altres tresors paisatgístics poc coneguts: les més importants boscúries araneses, estanys recòndits i misteriosos, una flora i una fauna riquíssimes, relleus abruptes i imponents, cims que són talaies privilegiades del Pirineu central i de les grans planes occitanes.

Tanmateix, les qualitats naturals d’una zona no són suficients per revelar-ne els usos –sostenibles– que se’n poden treure, sinó que es necessita una mirada i un esperit especials per reconèixer-les, és a dir, pensament, sensibilitat, capacitat de projecció i entusiasme. I aquí és on resulta ineludible emprar el terme Baishmonix, brillant creació del Juli Sala per expressar la unitat d’un territori i el segell característic que el defineix a partir de l’evocació de Chamonix, la regió dels Alps francesos que és un punt de referència de les activitats de muntanya. La força del mot es demostra en com ha arrelat en la gent del país, que de seguit se l’ha fet seu i l’ha escampat al món per les xarxes. Tanmateix, a banda de la seva popularitat, el més important és que Baishmonix constitueix un ambiciós pla de treball que està liderat per un competent equip tècnic i està apadrinat per les institucions del territori. Un pla mogut per idees que es tradueix en fets ben visibles com, per exemple, la neteja i senyalització de senders i itineraris, l’equipament i manteniment de zones d’escalada, la publicació d’un mapa de la zona i ressenyes d’itineraris de totes les disciplines esportives, l’organització de curses i altres tipus d’esdeveniments relacionats amb la muntanya.

En definitiva, es tracta d’un projecte de present i de futur, que pot il·lusionar tant els nadius com els forans i que pot canviar completament la imatge d’un territori fins ara molt mal conegut. Com a vells coneixedors de les muntanyes dels Quate Lòcs que som, ens sentim honorats que s’hagi tingut en compte el nostre treball i la nostra opinió i confessem que ens plau sentir-nos part d’aquesta força poderosa que aviat tothom coneixerà pel seu nom propi: Baishmonix.

Qui sons Jaume Llanes i Montserrat Timoneda ?

Matrimoni, professors de Filosofia i apasionats de l’alpinisme. La doble vocació filosòfica i alpinística que comparteixen els ha conduït a una visió molt personal del muntanyisme.

Han centrat sobretot la seva activitat en els Pirineus, on els plau especialment practicar les travesses de crestes i l’escalada en gel per canals i corredors (han fet nombroses obertures de vies a la Val de Toran). Han publicat articles i ressenyes en diferents revistes d’àmbit estatal i nacional (DesnivelEscalarVèrtex i butlletins de diferents centres excursionistes).

El fet de tenir casa a Canejan i bons amics al Baish Aran, els ha permés ser dels millors coneixedors de la Val de Toran. Baishmonix es una realitat gràcies al seu treball i passió per les muntanyes mes desconegudes de la Val d’Aran.

Llibres i Mapes:

Contacte

No estem en aqeust moment. No obstant això, ens pot enviar un correu electrònic i ens posarem en contacte amb vostè, el més aviat possible.

Not readable? Change text.
0